14 de juny de 2026 · ← Actualitat
Això és divulgació, no una consulta. Aquesta informació no substitueix la visita amb el vostre equip sanitari. No canvieu ni deixeu cap medicació a partir d’aquest text.
Aquest article es va publicar abans de la posada en marxa del circuit de revisió del Consell Científic i està pendent de la seva lectura.
L’Associació Catalana del Fetge aborda el repte de l’esteatosi hepàtica metabòlica: noves línies de tractament, salut mental i l’esperança de la reversibilitat
Barcelona, 12 de juny de 2026 — Ahir a la tarda, la seu de Nou Barris de l’Associació Catalana del Fetge es va omplir de gom a gom per acollir la xerrada oberta al públic «El repte del fetge gras: prevenció, detecció i qualitat de vida». L’esdeveniment, que també es va emetre amb gran èxit en streaming, va reunir un panell d’expertes de primer nivell —les hepatòlogues Alba Jimenez i Laura Pagès, la metgessa de família Ingrid Arteaga i la infermera Ester Palacio—, moderades pel secretari de l’entitat, Pere Puig, i amb el valuós testimoni del pacient Josep Maria Prats.
La jornada va deixar titulars científics molt esperançadors, però també una clara reivindicació social i mèdica sobre com s’ha de gestionar aquesta patologia en el futur.
- Un canvi de nom necessari: d’ara endavant, «Esteatosi hepàtica metabòlica»
Un dels primers punts destacats de la xerrada va ser l’actualització terminològica. El que fins ara es coneixia popularment com a «fetge gras no alcohòlic» canvia oficialment de nom i passa a anomenar-se esteatosi hepàtica metabòlica. Aquest canvi busca eliminar estigmes i reflectir millor l’origen real de la malaltia, íntimament lligat als factors metabòlics de l’organisme.
- La gran notícia: la malaltia és reversible
Les doctores van llançar un missatge contundent d’optimisme per a tots els pacients diagnosticats: el fetge gras és reversible.
Fins i tot en els primers graus de fibrosi, el teixit hepàtic té la capacitat de recuperar-se si s’intervé a temps amb canvis d’hàbits higienico-dietètics i el tractament mèdic adequat.
- Ozempic com a aliat (amb condicions)
Pel que fa als tractaments farmacològics més recents, es va debatre sobre el paper dels fàrmacs anàlegs del GLP-1. Es va explicar que els fàrmacs anàlegs del GLP-1, com l’Ozempic, han mostrat resultats favorables en persones amb fetge gras que també tenen obesitat o diabetis, i que la seva indicació la decideix sempre l’equip mèdic, cas per cas. Aquests fàrmacs s’associen a una millora del metabolisme i a una reducció del greix acumulat al fetge; no són un tractament per a tothom ni substitueixen els canvis d’hàbits.
- L’impacte emocional i la manca de recursos en salut mental
La xerrada va transcendir la part purament clínica gràcies al testimoni de Josep Maria Prats i la visió de l’atenció primària i la infermeria. Es va posar sobre la taula el fort impacte emocional que pateixen els pacients, fet que dificulta greument l’adherència al tractament (seguir la dieta, fer exercici i prendre la medicació).
Els ponents van coincidir en una mancança alarmant:
- Necessitat de suport psicològic: La salut mental és clau per entomar els canvis de vida que requereix la malaltia.
- Manca de recursos reals: Actualment, el sistema sanitari no disposa dels recursos suficients per oferir aquest acompanyament emocional integrat en el tractament de l’esteatosi.
L’acte va cloure amb el reconeixement de la importància de l’Associació Catalana del Fetge com a motor de visibilització d’aquestes patologies silencioses, recordant que el suport comunitari i la informació rigorosa són les millors eines per millorar la qualitat de vida dels pacients.
